NATIONAL GEOGRAFIC HISTÒRIA
portada molt sòbria. Amb una sola imatge: la de la faraona Nefertiti cap a la dreta.
És la representació d'una cara enigmàtica i molt maca, amb els atributs que li corresponen. És molt impactant. La Cara està il·luminada i això ressalta l'expressió viva dels ulls i la boca.
Però només esta ul·luminada una part de la cara, la dreta mirant-la de front:aquest contrast fa destacar l'enigma de la foscor desconegut i com brilla la cara amb llum. Ocupa tot el pla, excepte la columna de l'esquerra, on es citen els temes d'aquest numero de revista. El nom de la faraona Nefertiti ocupa tota la part inferior de la portada, i es diferencia aixi d'importancia amb els altres títols de l'esquerra. A sota del nom de Nefertiti, que gairebé és tan gran com el nom HISTÒRIA, hi ha una petita introducció: “L'enigmatica desaparició de la reina hereje”.
Els títols de l'esquerra tenen un títol principal que és en cada cas de color diferent: i són temes de diverses èpoques: per això van en colors diferents. I després tenen un subtítol tots en blanc. En destaca també la informació sobre cal·ligula, que és el segon tema important d'aquest número.
Les lletres que formen la paràula “HISTÒRIA” són grosses molt rectes, i de color blanc, també sòbries i amb una transmissió del símbol de puresa i cultura. Emmarquen molt bé la part de dalt de la Nefertiti.
Les lletres de baix estan col·locades a sobre del coll de Nefertiti, lligades, però el coll està gairebé difuminat.
Només amb aquests dos elements ja podem deduir com és la revista: adreçada a uns lectors cultes i intel·lectuals que també estimen la bellesa i admiren el món antic i el món clàssic.
La part de dalt de la figura del bust toca les lletres del titular de la capçalera. La cara de Nefertiti fa reflexionar i pensar. Se n'han destacat la meitat vermella dels llavis, l'ull negre i cella molt ben dibuixada.
L'interior combina la descripció molt ben feta dels temes històrics amb unes fotos ben fetes, com les que fa sempre el “National Geografic”. Els anuncis són de qualitat d'imatge i d'eslògan, i sempre molt elitistes també: cotxes, llibres exclusius, colònies, viatges, electrònica, de descripció sempre amb imatges originals i impactants.
Les fotos moltes vegades agafen un tros del text, i queda com si fos un manuscrit o un pergamí.
Hi destaquen quadros en negre de fons que remarquen els punts més interessants de la història que expliquen. I dins d'aquests quadros de text s'hi posa sovint una il·lustració de museu que fins i tot surt per sota del quadre, com si tingués vida.
Sempre la imatge ressalta el text i no hi ha cap pagina sense dibuixos o imatges
VOGUE
portada molt impactant: amb dues figures femenines que es col·loquen una a cada banda. Hi ha com una tela que les uneix, i és molt flotant i amb glamour. Al fons hi ha un pont molt conegut de París i uns edificis cap al fons que situen la fotografía. París és una ciutat símbol de la moda i de la gen que la pot consumir a aquest nivell.
Pel vestuari de les noies i per la seva postura oberta i activa veiem que és una revista destinada al món de la moda, del luxe. Aquesta portada no indica qu sigui destinada la revista a un món de gent que estima la cultura, sinó a la gent que estima el luxe. No la pot comprar tothom ni pot tenir el que s'hi anuncia tothom: és molt elitista.
Hi ha una part de la fotografía que toca les lletres del titular de la capçalera. En tota la portada es fa servir el contrast del negre i del blanc, que hi dóna elegància i equilibri dins del moviment de les dones.
A dins tot és color i moviment, amb tot de frases i dibuixos que ens fan sentir les olors, i els colors de la vista.
Les figures femenines expressen felicitat i benestar per la composició en que estan situades i pel moviment del seu cos, ple de llibertat i de vida.
L'interior és un elogi de les marques en si, del luxe i del consumisme.
