De l’obra de Mariscal no en puc dir gaires coses noves perque és conegut a tot el món per la seva innovació i perque està obert sempre a noves experimentacions.
La seva exposició a la Pedrera, un edifici modernista que és un dels emblemes de Barcelona, no és perque sí: l’antologia de l’obra de 40 anys de l’obra d’aquest artista queda molt ben emmarcada en aquesta casa del Passeig de Gràcia, que és un símbol de modernitat de Catalunya. Aquesta mostra està ordenada per temes i per idees i reflecteix molt bé el procés de creació d’una obra, sempre en contextos diferents; a més a més, és una mostra plena de color i d’alegria perquè les peces de Mariscal es barregen i es transformen de com eren quan les van crear: imatges, vídeos, dibuixos, escultures, teles...
Mariscal va néixer a València l’any 50 i va venir a Barcelona als anys 70 per formar-se en una època underground. Per això es va formar com a autodidacte i sempre ha tingut la influència del mediterrani.
Cobi va obrir-lo al món, i va ajudar que Barcelona fos més coneguda, però no només Cobi és Mariscal. Ell diu de Cobi que és el seu fill estimat però que també li agrada que marxi. Mariscal és gargots, publicitat, mobles, i ara cine perquè s’estrena la seva pel•lícula Chico & Rita, d’ell i de Fernando Trueba. En aquesta pel•licula, Mariscal ens recalca que el seu ofici és dibuixant.
En aquesta mostra he vist el seu món i la seva evolució: les formes i els colors són a vegades desmadrades, caòtiques, però sempre tenen una organització interna amb un objectiu: comunicar alegria i creativitat. S’hi veu la influència del còmic i de la cultura pop en el seu dinamisme.
De tot el que m’ha aportat aquesta visita vull destacar les lletres gegants que no formen cap paraula, sinó que deixen de ser lletres propiament per convertir-se en un llenguatge visual; el disseny de la vespa, que és rodona i quadrada i que dóna sensació de moviment i també d’estaticitat; les màscares amb forma de fotomaton que expressen molt el carácter de les persones encara que estiguin distorsionades, o les grans cortines que separen espais pro que ens deixen espais, pengen del sostre o les parets, són més de 1000 dibuixos, i disseny de vestuari amb elements molt singulars. No hi pot faltar el Cobi corrent perquè Mariscal és moviment.
En aquesta mostra hi hem pogut veure i entendre la trajectòria de Mariscal, des de que va crear el “Rrollo emmascarado”, un còmic underground, “el Señor del Caballito”, i els Garriris, que sempre estaràn amb ell i la seva obra: són personatges fets amb un traç rapid.
Em vaig fixar molt en el reclam de l’exposició que hi ha al Passeig de Gràcia.
Acabo la ressenya destacant unes paraules del mateix autor quan es refereix a Cobi, però que serveixen per tota la seva obra:
“Tot comença per un dibuix per expressar la manera personal d’entendre la vida”.

Blow-up

Pel•lícula ítalo-britànica de 1966 d’Antonioni. Es basa en una narració de Cortázar que es diu “Las Babas del diablo”.
Quan la vaig veure no la vaig acabar d’entendre. Només vaig entendre l’ambientació en Londres d’aquells anys 60, la música pop i tota l’expressió del fotògraf quan fa les seves fotos amb uns ulls blaus que destaquen molt.
Després, quan he anat buscant informació, he entès el que va significar en el seu moment: va ser una innovació en la manera de gravar les imatges amb la càmera i també amb la manera d’expressar les idees.
Ara sé que és una pel•lícula que va trencar molts estereotips als anys 60 en què va ser gravada: l’atmòsfera de Londres, la música dels anys entre pop i ye-yé i un protagonista, David Hemmings, que fa de detectiu .
Ara he entès que la trama és el descobriment d’un assassinat, però tambe he entès que l’assassinat se l’imagina el fotògraf: la ment crea la fantasia. No s’acaba de saber si és veritat o no el crim.
El link que poso és el d’una noia que està en una sessió fotogràfica molt sofisticada però al costat hi ha com unes robes que l’enquadren, que per mi volen dir el món de la imaginació, de les idees que no controlem perque són com núvols de roba.
Sé que és una bona pel•lícula però a mi no em suggereix tantes coses com altres pel•lícules, altres quadres.
http://www.youtube.com/watch?v=wygqlfUoJEs