Blow-up

Pel•lícula ítalo-britànica de 1966 d’Antonioni. Es basa en una narració de Cortázar que es diu “Las Babas del diablo”.
Quan la vaig veure no la vaig acabar d’entendre. Només vaig entendre l’ambientació en Londres d’aquells anys 60, la música pop i tota l’expressió del fotògraf quan fa les seves fotos amb uns ulls blaus que destaquen molt.
Després, quan he anat buscant informació, he entès el que va significar en el seu moment: va ser una innovació en la manera de gravar les imatges amb la càmera i també amb la manera d’expressar les idees.
Ara sé que és una pel•lícula que va trencar molts estereotips als anys 60 en què va ser gravada: l’atmòsfera de Londres, la música dels anys entre pop i ye-yé i un protagonista, David Hemmings, que fa de detectiu .
Ara he entès que la trama és el descobriment d’un assassinat, però tambe he entès que l’assassinat se l’imagina el fotògraf: la ment crea la fantasia. No s’acaba de saber si és veritat o no el crim.
El link que poso és el d’una noia que està en una sessió fotogràfica molt sofisticada però al costat hi ha com unes robes que l’enquadren, que per mi volen dir el món de la imaginació, de les idees que no controlem perque són com núvols de roba.
Sé que és una bona pel•lícula però a mi no em suggereix tantes coses com altres pel•lícules, altres quadres.
http://www.youtube.com/watch?v=wygqlfUoJEs